Translate

dilluns, 30 de desembre del 2013

1. Conceptes bàsics i fonts_Curs de Mitologia i Cultura Occidental

Per a qui vulgui seguir el curs "Pervivencia de la Mitología Clásica en la Cultura Occidental", un MOOC de MiríadaX impartit per la Universitat de Cantabria, aquí aniré desgranant el que vaig aprenent lliurement. El curs és originàriament en espanyol i quan l'he trobat ja era tancat i no hi ha data de reposició. 

Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube. 

Veure el resum del curs. 
Veure el programa i lectures del curs.   
Veure el mòdul  1: Conceptes bàsics i fonts_exercicis
Veure el mòdul 2: Cosmogonia



1. CONCEPTES BÀSICS I FONTS DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

Així es titula el primer mòdul de l'assignatura. Allà trobem la definició de mite, fonts d'estudi i, en el que anomenen mitologia de la modernitat, trobem la pervivència de la mitologia clàssica a la cultura occidental, com molt bé anuncia el títol del MOOC. 

DEFINICIÓ

Segons la RAE, mite és "una fábula, ficción alegórica, especialmente en materia religiosa". Una altra definició més àmplia la trobem a Jan de Vries: "Mitos son historias de dioses. Quien habla de mitos tiene, por tanto, que hablar de dioses. De lo que se deduce que la mitología es una parte de la religión(Vries, J. de: Forschungsgeschichte der Mythologie, Friburgo-Múnich, 1961, p. IX.). Carlos García Gual proposa: "Mito es un relato tradicional que refiere la actuación memorable y ejemplar de unos personajes extraordinarios en un tiempo prestigioso y lejano(García Gual, C.: Introducción a la mitología griega. Alizanza Editorial, Madrid. 2006. p.22). 
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cup_Rider_Painter_Louvre_E669_full.jpg
S'afegeix que, per mitología, es pot entendre dues coses diferents: la ciència que estudia els mites i el corpus dels mites pròpiament, on el conjunt d'històries donen dades molt diverses amb diferents objectius i continguts. En realitat, s'apunta, la mitologia clàssica és una massa de relats fabulosos de tot gènere i de totes les èpoques que es detalla a continuació: 
  1. Mite pròpiament dit és una narració que refereix a un ordre del món anterior a l'ordre actual. Per exemple, la creació de l'home pels déus (el mascle per Prometeu i la femella per mandat de Zeus). 
  2. El cicle heroic és una sèrie d'històries protagonitzades per un personatge heroic: el cicle d'Hèrcules, per exemple.
  3. La novel·la és un relat que té com a unitat la intriga. Per exemple es posa a la història del rapte d'Helena.
  4. La llegenda etiològica neix destinada a explicar un detall sorprenent. Per exemple, la metamorfosi de Anaxárete. L'estàtua d'una dona inclinada cap endavant s'interpretava com la de la metamorfosis d'una jove curiosa sorpresa en el moment de mirar per una finestra. La ciudad d'Alba identificada amb l'adjectiu "albus" i, per tant, amb el lloc on Eneas sacrifica la truja blanca amb les seves 30 cries. 
  5. Contes de riure o emoció: no posseeixen cap significació moral ni còsmica.
  6. Mitologia romana: adaptació historitzada dels antics temes mítics comuns als pobles indoeuropeus. 

L'ESTUDI DE LES FONTS

Com les fonts de la mitologia es van escriure del 800 aC al 400 dC, constitueixen un conjunt molt divers quant a temàtica i estil. Per això, ofereix el curs dos quadres: un cronològic i l'altre temàtic. 

Al quadre cronològic trobem un corpus que comença amb autors pagans com Homer i la resta de clàssics grecs (Hesíode, Sòfocles, Heròdot, etc.); passa per la república i l'imperi romans (Ovidi, Tit Livi, Apuleu, etc.) i acaba l'itinerari a mans del cristianisme (Sant Climent d'Alexandria, Sant Agustí d'Hipona, etc.). Aquí el deixo: 



Hacia 800 a.C.
La Ilíada. La Odisea             
Hacia 725 a.C.
Teogonía. Los trabajos y los días.
Hacia 525-456 a.C.
Las suplicantes. Los Persas. Los siete contra Tebas. Prometeo encadenado. Agamenón. Las coéforas. LasEuménides.
518-438 a.C.
Odas Olímpicas; Píticas; Nemeas; Ístmicas.
496-405
Ajax. Antígona. Edipo rey. Electra. LasTraquiniasFiloctetes. Edipo en Colono
Hacia 484-420 a.C.
Historia
480-406
Alcestis. Medea. LosHeráclidas. Hipólito.AndrómacaHécuba. Suplicantes. Electra. Heracles. Troyanas. Ifigenia entre los Tauros  Ion. Helena. Fenicias. Orestes. Las Bacantes. Ifigenia en Áulide. El Cíclope
310-250 a.C.
Idilios
Hacia 310-235 a.C.
Himno a Zeus, a Apolo, a Artemisa.Argonáuticas
Hacia 295-230 a.C.
Argonáuticas
284-192 a.C.
Catasterismos
Hacia 150 a.C.
Biblioteca mitológica
Hacia 90-20 a.C.
Biblioteca histórica
Hacia 87-54 a.C
Odas
71-19 a.C.
Bucólicas. Geórgicas. La Eneida. Elegías
Hacia 47-15 a.C.
Elegías
64 a.C.-17 d.C.
Astronomía poética
59 a.C.-17 d.C.
Historia romana
43 a.C.-17.d.C.
Las Metamorfosis. Fastos
4-65
Séneca   
Hércules furioso. Las troyanas. Las fenicias. Medea. Fedra. Oedipus. Agamenón. Tiéstes. Hércules Oetano
40-96
Tebaida. Aquileida
45-90
Argonáuticas                       
Hacia 50-125                 
Vidas paralelas
Hacia 125-180
Metamorphosis
Fin del siglo II
Descripción de Grecia
Siglos II-III
 Protrepticus
260-325 d.C.
 Institutiones Divinae
Siglo III
 Adversus Nationes
354-420
 De Civitate Dei

Al quadre temàtic, trobem primerament a Homer i Hesíode al segle VIII aC. Hesíode redacta sistemàticament l'origen del món, dels déus i dels homes a la seva Teogonia; Homer, però, és un aedo, un poeta que canta els seus poemes per distreure el personal, així que composa els seus poemes amb un altre objectiu. En el desenvolupament de les seves històries podem percebre que ja al segle VIII aC el corpus mitològic estava molt configurat. 

Els escriptors de l'època clàssica, com els dramaturgs Èsquil, Sòfocles i Eurípides -i també els poetes de l'època hel·lenística-, se serveixen dels mites com a font d'inspiració (Èdip, Hipòlit). Aquestes fonts, doncs, són també útils en l'estudi d'aspectes concrets i en el desenvolupament del mite en si mateix.   

A l'època hel·lenística és quan es desenvolupen les compilacions més importants: Les Argonàutiques d'Apoloni de Rodas o Els catasterismes d'Eratòstenes. 

Els romans van heredar totes aquestes tendències de la tradició grega:
  1. El poema èpic amb un personatge central: Virgili.
  2. El tractament dramàtic d'un personatge determinat: Séneca.
  3. Les mitologies sistemàtiques: Ovidi, Higini, Apolodoro.
  4. Poesia: Properci, Virgili, Càtul
  5. Tractaments propis com la historització de llegendes i mites: Diodoro, Sículo, Lívio o les descripcions erudites com les que va fer Pausànies a Grècia.
  6. Es recreen mites grecs en versió romana (Estaci, Valerio Flaco, Apuleu)
  7. Els escriptors cristians, per tal de demostrar la inutilitat dels ídols pagans, van recollir i transmetre molts episodis mitològics. 
http://chrismielost.blogspot.com.es/2012_05_01_archive.html

MITOLOGIA DE LA MODERNITAT

Tot i que l'objectiu del curs és estudiar la mitologia clàssica, no es pot oblidar que la nostra societat també crea mites, tal com també els destrueix. Com diu J. Cueto (Mitologías de la Modernidad, Salvat, Barcelona, 1982), es pot anomenar mitologies de la modernitat a "una serie de signos, ritos, símbolos, fenómenos, lenguajes, mensajes, manías, expresividades, rupturas, costumbres, tics...que puntean la larga sombra inquieta de la actualidad, lo contemporáneo, el presente, el hoy, nuestro tiempo, el aquí y ahora o como rayos prefiramos denominar lo que acontece delante de nuestros ojos". 

http://es.wikipedia.org/wiki
/Medusa_(mitolog%C3%ADa)


I segueix explicant Cueto que els mites es refereixen als orígens però són fills de les tradicions. D'aquí que es recrein i mutin en altres formes els mites més antics. Els mites són els símbols pels que es mou i viu l'ésser humà i aquest curs pretén conèixer els mites i entendre les societats que els van crear i difondre. Despertaren tal atractiu que la societat occidental els va recuperar al Renaixement i els va recrear en diferents manifestacions artístiques. 




EXERCICIS

En aquesta primera part de curs anomenada Mòdul 1: Conceptes bàsics i fonts de la Mitologia clàssica, trobem 3 exercicis: una primera pràctica per veure l'ús de diferents fonts per al coneixement dels mites d'Aquil·les i Ifigènia; una segona pràctica que s'anomena "Comentari de textos sobre el concepte, la interpretació diacrònica i la repercussió en el món actual" i, per acabar, un test interactiu. 

Veure exercicis de mòdul 1

Veure el mòdul 2: Cosmogonia



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada