Translate

dimarts, 31 de desembre del 2013

Annex 1: Conceptes i fonts_ Exercicis. Curs de Mitologia i Cultura Occidental


En aquesta primera part de curs anomenada Mòdul 1: Conceptes bàsics i fonts de la Mitologia clàssica, trobem 3 exercicis: una primera pràctica per veure l'ús de diferents fonts per al coneixement dels mites d'Aquil·les i Ifigènia; una segona pràctica que s'anomena "Comentari de textos sobre el concepte, la interpretació diacrònica i la repercussió en el món actual" i, per acabar, un test interactiu de sis preguntes. Els exercicis de l'assignatura presenten sempre aquesta nomenclatura: comentari de text, seminari i test
1. Pràctica per a veure la utilització de diferents fonts per al coneixement d'un mite concret. En ocasions, hi ha diferents versions d'un mateix mite o variacions en les vides de personatges concrets. Per il·lustrar aquest fet, al primer exercici es mostren dos mites: el d'Aquil·les i el Ifigènia. 

EL MITE D'AQUIL·LES 

http://es.wikipedia.org/wiki/Aquiles
Per analitzar el mite d'Aquil·les i veure el tractament diferent per part de dos autors es proporcionen dos textos: un provinent de La Ilíada d'Homer i un altre d'Apolodoro. Homer era poeta i narra èpicament, com ho faria un contacontes. Apolodoro era mitògraf i Eurípides, dramaturg. Aquí es marquen les pautes per al comentari de les pràctiques del curs. 

Com es pot comprovar als textos, Homer dramatitza els fets ressaltant la còlera d'Aquil·les, la supèrbia d'Agamenó i la intervenció d'Apol·lo. En canvi, Apolodoro, composa un relat molt més descriptiu i permet conèixer els fets en poques paraules. 



EL MITE D'IFIGÈNIA
Aquí es proposa la lectura de dos textos: el primer d'Eurípides i el segon d'Apolodoro. Si es compara el diàleg entre Agamenó i l'ancià a l'obra, passa el mateix que en l'altre ocasió, Apolodoro, com a mitògraf, el descriu i el despulla de tota ornamenta. 
http://es.wikipedia.org/wiki/Ifigenia_entre_los_tauros

En aquesta pràctica s'analitza la vigència del mite en qualsevol aspecte de la vida humana i el coneixement i repercussió dels mites antics a través de tres textos. El primer es titula "L'aplicació del mite al món actual"; els dos següents refereixen a la repercussió dels mites antics i són "Schliemann (descobriment de TROIA)" i "Mito en el cine". 
2.1. L'aplicació del mite al món actual. Sobre l'origen mític d'Espanya.
Juaristi analitza, en "El reino del ocaso", la identitat nacional amb l'ajuda de textos clàssics. En una notícia publicada al diari El Mundo del dimecres 25 de febrer de 2004, P. Ortega Bargueño, comenta que Juaristi presenta a Espanya com a un somni ancestral i indaga en les llegendes i mites cristians, jueus i musulmans. Som hereus de les tradicions generades per les tres cultures que poblaren la península durant l'Edat Mitja. 
A la seva obra, segons Ortega Bargueño, Juaristi parla de les històries del rei Salomó i la reina de Saba, de Don Rodrigo, d'Alexandre Magne i Hèrcules, entre altres, amb l'objectiu d'exposar les creences fantàstiques que van sobreviure mesclades amb la història. "España es una comunidad imaginaria y se apoya en un repertorio de imágenes que nos permite integrar eso que llamamos nación en nuestra experiencia emocional", afirma l'escriptor i director de l'Institut Cervantes. "Es ese conjunto de imágenes el que va forjando una comunidad a lo largo del tiempo y el que actúa sobre el ser y existir de un pueblo". 
L'estudi que publica Juaristi abarca nou segles, els compresos entre la invasió àrab i la publicació de la primera part del Quixot. Es considera que, a partir de llavors, el mite deixa pas a la novel·la, que posa fi a aquests somnis ancestrals segons paraules de María Zambrano. Juaristi, segons Bargueño, considera que la novel·la sorgeix del xoc de l'imaginari cristià i l'islàmic
Juaristi confessa el seu interès per la relació entre la imaginació i l'experiència política i manifestà que "El reino del ocaso" (Espasa) -títol que apadrina el catedràtic Serafín Frajul-, "es el libro de un lector. Lo he preparado a lo largo de una serie de años en los que tuve que leer muchos trabajos relacionados con el problemas de la imaginación política, literaria, artística y filosófica". 
Aquí trobem una reconstrucció hipotètica de la cituat de Troia per Schliemann i Korfmann. Per saber-ne més, se'ns redirigeix a l'assignatura de "Historia del Próximo Oriente y Grecia" impartida pel professor José Ramón Aja (OCW-unican) 
En aquest apèndix titulat "TROYA. De Homero a Korfmann", trobem un anàlisi més profund del mite i de la seva posició en la història antiga de Grècia. El text ha estat elaborat a partir dels llibres de J. Latacz, Troya y Homero: hacia la resolución de un enigma, Barcelona, 2003; G. Gamer, "Troya a la luz de las últimas investigaciones", Treballs d'Arqueologia 2, 1992, pp. 201-224; y M. Siebler, La Guerra de Troya. Mito y realidad, Barcelona, 2002.
  • La imatge del jaciment de Troia abans de les excavacions de Korfmann. 

http://philosophyofscienceportal.blogspot.
com.es/2011/07/heinrich-schliemann
-priams-treasure.html
A començament i final de la dècada de 1870, Heinrich Schliemann va excavar l'antiga Troia a Hisarlik, a la rivera oriental dels Dardanels. Schliemann era un magnat de la indústria, autodidacta, que als 14 anys va deixar els estudis pels negocis; i als 41 va decidir canviar els negocis per l'arqueologia. 
Va descobrir 9 ciutats situades una sota l'altra. Troia II, la segona començant per avall, mostrava indicis d'haver estat violentament saquejada i a l'interior d'una porta es va trobar un tresor amb més de 100 objectes de coure, plata i or. Schliemann va publicar una notícia sensacionalista anunciant que havia trobat "el tresor de Príam" i va prendre una fotografia de la seva esposa Sofia, de nacionalitat grega, guarnida amb les joies d'or. 
El tresor fou traslladat fraudulentament de Grècia a Alemanya al 1973 i, després, al 1945, al final de la II Guerra Mundial, va passar d'Alemanya a Rússia. Va reaparèixer al 1993 al Museu Pushkin de Moscou i a l'Hermitage de San Petersburg. 
This display of what Heinrich
Schliemann proclaimed as Trojan King
Priam’s treasures appeared in
 the
 Illustrated London News in 1874;
 they are now believed to date
 from a millennium before Priam’s reign
http://www.upenn.edu/gazette
/0510/feature5_2.html
Les 9 ciutats descobertes dataven cronològicament de cap al 3000 aC al 600 dC. Es dedueix que a Troia VII, datada pel 1250-1000 aC, va acontèixer el que anomenem "La Guerra de Troia". 
La identificació de Schliemann errava de 5 nivells i diferia de 1300 anys. 
La ciutat governada per Príam i Hècuba, sitiada per Agamenó i Aquil·les, va ser destruïda a causa d'una dona preciosa que es disputaven dos marits de sang reial o, millor dit, pel domini d'un lloc estratègic situat entre dos mars molt importants des del punt de vista comercial
No era Troia II sinó Troya VII. Aquí les fotos que va fer l'arqueòleg-empresari de la seva dona lluïnt les joies i del tresor mateix que va trobar. La foto va ser publicada, com bé apunta la llegenda, al 1874. 

  • L'autèntica història de Troia (segons la arqueologia i la historiografia actuals)

A. Importància estratègica i econòmica: Troya fou, durant gran part del II mil·leni, una de les peces clau del comerç a llarga distància establert al Mediterrani Oriental pels tres principals espais culturals de l'època: Mesopotàmia (Babilònia, Assíria), Egipte i els Estats fenicis de Llevant (Biblos, Sidó, Tir, Beirut, Ugarit). Des d'aquestes grans entitats culturals, el trànsit de mercaderies continuava la seva ruta pel mar cap a l'oest (Creta, Grècia, Espanya, el Nord d'Àfrica) i cap al nord (Anatòlia occidental, Tràcia). 
En aquest context comercial, la prosperitat de Troia sembla haver coincidit amb l'època en la que va sorgir un altre àmbit comercial i una nova via de trànsit a través del Mar Negre. És en aquest moment que Troia es va convertir en un centre urbà que rebia, emmagatzemava i organitzava el comerç de la zona. La classe dirigent de Troia va fer valer la seva posició estratègica (just a l'entrada de l'Helesponto, dotada de una magnífica bahia que permet donar aixopluc a un gran nombre d'embarcacions) per vigilar i cobrar pel pas dels vaixells i mercaderies. 

B. Fisonomia urbana. A partir de les excavacions de Manfred Korfmann, -iniciades al 1988-, es va descobrir un extens barri sota Troia VI, anomenada "la ciutat homèrica". El seu sistema defensiu estava construït per una potent muralla de pedra i adob, dos fossars exteriors i portes d'accés a la ciutat defensades per torres de fusta i més fossars. L'aspecte urbà era el d'una ciutat grecomicènica amb tocs anatolis que li farien tenir unes característiques urbanes típiques de ciutats comercials i residencials de l'Àsia Menor i l'Assíria septentrional del II mil·leni.
C. La identitat històrica i les vinculacions polítiques
Troia devia estar vinculada d'una manera o altra a l'Imperi Hitita des d'èpoques molt antigues i, els seus governants, devien formar part d'una xarxa de petits estats i ciutats dominats per un sistema sobirà de l'Imperi Hitita. A l'Edat de Bronze, el turó d'Hisarlik es deia Wilusa entre pels hitites i Wilios/Ilios pels grecs
Seal of Muwattalli IIhttp://www.hittites.info/history
.aspx?text=history%2FMiddle+Late+Empire.htm
A la nombrosa correspondència diplomàtica dels reis hitites que es va trobar a l'arxiu de les tauletes d'Hattusas, surten noms de regions i senyors o reis/prínceps. Destaca un tractat entre un rei hitita anomenat Muwatalli II (1229-1272) i un cert Alaksandu de Wilusa (en hitita), és a dir, de Wilios (en grec) o Ilios en la forma en que apareix en Homer més de 100 cops quan es refereix a Troia (incloent també la variant Ilión). 
A més d'això, cap a finals del segle XV aC, els hitites coneixien, en el país de Wilusa, una regió concreta anomenada Taruwisa o Tru(w)isa, reconeguda com a Troia en el topònim grec. Les relacions entre Wilusa i els Hattusas foren lleials i sòlides en general, i aportaren una gran estabilitat i tranquilitat política a la ciutat grega. Els reis hitites no interferien en els afers exteriors d'Anatòlia. El resultat d'aquesta situació va ser que, al llarg del II mil·leni, Wilusa, en general, i Tru(w)isa/Troia en particular, van tenir un creixement constant i un gran desenvolupament econòmic. 
Respecte al tractat entre el rei hitita Muwatalli II i Alaksandu de Wilusa, cal destacar alguns fets i hipòtesis sòlides, entre altres: 
1. Wilusa formava part, com entitat autònoma, de la "commonwealth" hitita formada i assentada a Anatòlia. Altres entitats polítiques o regnes que abans o després van formar part d'aquesta aliança, foren Haballa, Mira (o Seha), regne veí meridional de Wilusa.
2. La alianza de Wilusa amb Hattusas va durar molt de temps.
3. La classe dirigent de Wilusa parlava hitita -a més de grec-, sobretot, en les activitats diplomàtiques i administratives. 
4. En un remot passat va haver un submissió militar i política de Wilusa per part dels Hattusas (el que després va derivar en una aliança)
5. Wilusa i un altre estat autònom d'Anatòlia, Arzawa, van ser aliats militars contra Hattussas als temps antics.
6. Ilios/Wilios era un estat bastant significatiu com per tenir un paper en la política de les grans potències del II mil·leni abans de Crist. 
http://geacron.com/home-es/?lang=es&sid=GeaCron962385
  • Situació internacional a l'Egeu durant la segona meitat del II mil·leni

A. A les fonts hitites hi ha dades més que suficients per afirmar que els aqueus d'Homer eren els grecs de l'Edat de Bronze procedents del país de Achijawa (a les fonts hitites). Aquest país, a la segona meitat del II mil·leni, era una potència expansiva de l'àrea mediterrània. 
http://ocw.unican.es/humanidades/historia
-del-proximo-oriente/modulo-4/catalogo-de-naves-de-la-iliada
Va ocupar Creta al segle XV i, després de la supressió del domini marítim minoic, fou més enllà de l'Egeu, cap a l'Àsia Menor. 
La seva àrea d'influència i hegemonia directa podria haver abarcat una franja oriental de la Grècia continental, així com una part insular de l'Egeu oriental fins a Rodes. 
Dominava, a més, determinats punts de la costa sud-occidental de l'Àsia Menor (la futura Jònia): Milet, és a dir, Millawanda als textos hitites. 
Des d'allà, interessada en els graners de l'Àsia Menor, va intentar ampliar la seva influència cap al Nord. 
1. Beocia (PeneleoLeitoArgelisao,ProtoenorClonio)
16. Etolia
2. Región Miniea (AscálafoYélmeno)
17. Creta (Idomeneo, Meriones)
3. Focea (EsquedioEpístrofo)
18. Rodas (Tiepólemo)
4. Locrea (Ayax Locrense)
19. Sima (Nireo)
5. Eubea (Elefenor)
20. Espóradas meridionales (Fidipo, Antifo)
6. Atenas (Menesteo)
21. Región Esperqueía (Aquiles)
7. Salamina (Ayax Telamón)
22. Ptía (ProtelisadoPodarque)
8. Argólida meridional (DiomedesEsténelo,Euríalo)
23. Pelasgia (Eumelo)
9. Argólida septentrional/Acaya (Agamenón)
24. Magnesia (Filoctetes/Medeón)
10. Laconia (Menelao)
25. Hestia (Podalirio, Macaón)
11. Mesenia noroccidental (Néstor)
26. Tesalia o Timfaia (Eurípilo)
12. Arcadia (Agapenor)
27. Perraibia (PolipoiteLeonteo)
13. Élide (AnfímacoTalpioDioresPolixeno)
28. Región de Pindo (Guneo)
14. Islas jónicas occidentales (Meges)
29. Peneo/Pelión (Protóo)
15. Islas Jónicas orientales (Odiseo)


B. Als estats i ciutats que formaven part del país d'Achijawa poden haver estat tots els que s'enumeren en l'anomenat "catàleg de naus" aquees/micèniques que es van mobilitzar contra Troia. Aquest catàleg apareix al cant II de la Ilíada. Durant l'anomenat "Heládico Tardío", un d'aquests estats micènics, Tebes, sembla haver estat el centre hegemoni o dirigent de la Grècia micènica, molt per sobre d'altres ciutats com Micenes, Tirint, Pilos, Orcómenos, etc. 
A més, sembla també haver existit un centre neuràlgic del regne Achijawa del que parlen les fonts hitites. Un altre detall és que "el catàleg de naus" comença amb Beòcia i la regió tebana; i la reunió de les naus es produeix a Aulis, port nautral de Tebes de d'època immemorial

Aquest país va tenir conflictes seriosos amb els Hattusas des de l'antiguitat, però, a l'hora, el rei Hatti tracta com a igual ("germà meu") al rei de Achijawa. Els intents d'Achijawa de danyar l'Imperi Hitita van acabar amb una reacció molt virulenta. Van prendre Milet (Millawanda).  Achijawa no va conformar-se ni acceptar la situació. 
Quan va caure l'Imperi hitita al 1175, va tornar a intentar establir l'altra cap de pont a la costa asiàtica. Ocupar de nou Milet no semblava prudent, així que Achijawa bé podria haver centrat el seu interès en Troia. 
La arqueologia no ha provat com podríem vincular un hipotètic atac micènic/aqueu sobre Troia a finals del segle XIII amb la caiguda i destrucció de la cultura micènica fins al 1200, o bé com podríem vincular les dues grans catàstrofes destructores fins a la data comprovables arqueològicament amb una agressió exterior (¿aquea?). Aquestes catàstrofes són el terratrèmol de cap al 1250, a final de Troia VI i el gran incendi cap al 1180 o una mica més tard, a final de Troia VI b o principis de Troia VII a. 
Portar Troia a la pantalla i posar-hi a Brad Pitt com a protagonista, va fer disparar les ventes de La IlíadaEls llibreters sembla que calculaven que l'obra d'Homer havia crescut un 50% en demanda. 
En una nota publicada a la pàgina 53 de l'edició de dilluns, 14 de juny de 2004 a El Periódico, M. Eugenia Ibñez, deia que des de l'estrena de la pel·lícula havien augmentat les ventes del clàssic grec i que els llibreters al·lucinaven. 

dilluns, 30 de desembre del 2013

1. Conceptes bàsics i fonts_Curs de Mitologia i Cultura Occidental

Per a qui vulgui seguir el curs "Pervivencia de la Mitología Clásica en la Cultura Occidental", un MOOC de MiríadaX impartit per la Universitat de Cantabria, aquí aniré desgranant el que vaig aprenent lliurement. El curs és originàriament en espanyol i quan l'he trobat ja era tancat i no hi ha data de reposició. 

Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube. 

Veure el resum del curs. 
Veure el programa i lectures del curs.   
Veure el mòdul  1: Conceptes bàsics i fonts_exercicis
Veure el mòdul 2: Cosmogonia



1. CONCEPTES BÀSICS I FONTS DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

Així es titula el primer mòdul de l'assignatura. Allà trobem la definició de mite, fonts d'estudi i, en el que anomenen mitologia de la modernitat, trobem la pervivència de la mitologia clàssica a la cultura occidental, com molt bé anuncia el títol del MOOC. 

DEFINICIÓ

Segons la RAE, mite és "una fábula, ficción alegórica, especialmente en materia religiosa". Una altra definició més àmplia la trobem a Jan de Vries: "Mitos son historias de dioses. Quien habla de mitos tiene, por tanto, que hablar de dioses. De lo que se deduce que la mitología es una parte de la religión(Vries, J. de: Forschungsgeschichte der Mythologie, Friburgo-Múnich, 1961, p. IX.). Carlos García Gual proposa: "Mito es un relato tradicional que refiere la actuación memorable y ejemplar de unos personajes extraordinarios en un tiempo prestigioso y lejano(García Gual, C.: Introducción a la mitología griega. Alizanza Editorial, Madrid. 2006. p.22). 
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cup_Rider_Painter_Louvre_E669_full.jpg
S'afegeix que, per mitología, es pot entendre dues coses diferents: la ciència que estudia els mites i el corpus dels mites pròpiament, on el conjunt d'històries donen dades molt diverses amb diferents objectius i continguts. En realitat, s'apunta, la mitologia clàssica és una massa de relats fabulosos de tot gènere i de totes les èpoques que es detalla a continuació: 
  1. Mite pròpiament dit és una narració que refereix a un ordre del món anterior a l'ordre actual. Per exemple, la creació de l'home pels déus (el mascle per Prometeu i la femella per mandat de Zeus). 
  2. El cicle heroic és una sèrie d'històries protagonitzades per un personatge heroic: el cicle d'Hèrcules, per exemple.
  3. La novel·la és un relat que té com a unitat la intriga. Per exemple es posa a la història del rapte d'Helena.
  4. La llegenda etiològica neix destinada a explicar un detall sorprenent. Per exemple, la metamorfosi de Anaxárete. L'estàtua d'una dona inclinada cap endavant s'interpretava com la de la metamorfosis d'una jove curiosa sorpresa en el moment de mirar per una finestra. La ciudad d'Alba identificada amb l'adjectiu "albus" i, per tant, amb el lloc on Eneas sacrifica la truja blanca amb les seves 30 cries. 
  5. Contes de riure o emoció: no posseeixen cap significació moral ni còsmica.
  6. Mitologia romana: adaptació historitzada dels antics temes mítics comuns als pobles indoeuropeus. 

L'ESTUDI DE LES FONTS

Com les fonts de la mitologia es van escriure del 800 aC al 400 dC, constitueixen un conjunt molt divers quant a temàtica i estil. Per això, ofereix el curs dos quadres: un cronològic i l'altre temàtic. 

Al quadre cronològic trobem un corpus que comença amb autors pagans com Homer i la resta de clàssics grecs (Hesíode, Sòfocles, Heròdot, etc.); passa per la república i l'imperi romans (Ovidi, Tit Livi, Apuleu, etc.) i acaba l'itinerari a mans del cristianisme (Sant Climent d'Alexandria, Sant Agustí d'Hipona, etc.). Aquí el deixo: 



Hacia 800 a.C.
La Ilíada. La Odisea             
Hacia 725 a.C.
Teogonía. Los trabajos y los días.
Hacia 525-456 a.C.
Las suplicantes. Los Persas. Los siete contra Tebas. Prometeo encadenado. Agamenón. Las coéforas. LasEuménides.
518-438 a.C.
Odas Olímpicas; Píticas; Nemeas; Ístmicas.
496-405
Ajax. Antígona. Edipo rey. Electra. LasTraquiniasFiloctetes. Edipo en Colono
Hacia 484-420 a.C.
Historia
480-406
Alcestis. Medea. LosHeráclidas. Hipólito.AndrómacaHécuba. Suplicantes. Electra. Heracles. Troyanas. Ifigenia entre los Tauros  Ion. Helena. Fenicias. Orestes. Las Bacantes. Ifigenia en Áulide. El Cíclope
310-250 a.C.
Idilios
Hacia 310-235 a.C.
Himno a Zeus, a Apolo, a Artemisa.Argonáuticas
Hacia 295-230 a.C.
Argonáuticas
284-192 a.C.
Catasterismos
Hacia 150 a.C.
Biblioteca mitológica
Hacia 90-20 a.C.
Biblioteca histórica
Hacia 87-54 a.C
Odas
71-19 a.C.
Bucólicas. Geórgicas. La Eneida. Elegías
Hacia 47-15 a.C.
Elegías
64 a.C.-17 d.C.
Astronomía poética
59 a.C.-17 d.C.
Historia romana
43 a.C.-17.d.C.
Las Metamorfosis. Fastos
4-65
Séneca   
Hércules furioso. Las troyanas. Las fenicias. Medea. Fedra. Oedipus. Agamenón. Tiéstes. Hércules Oetano
40-96
Tebaida. Aquileida
45-90
Argonáuticas                       
Hacia 50-125                 
Vidas paralelas
Hacia 125-180
Metamorphosis
Fin del siglo II
Descripción de Grecia
Siglos II-III
 Protrepticus
260-325 d.C.
 Institutiones Divinae
Siglo III
 Adversus Nationes
354-420
 De Civitate Dei

Al quadre temàtic, trobem primerament a Homer i Hesíode al segle VIII aC. Hesíode redacta sistemàticament l'origen del món, dels déus i dels homes a la seva Teogonia; Homer, però, és un aedo, un poeta que canta els seus poemes per distreure el personal, així que composa els seus poemes amb un altre objectiu. En el desenvolupament de les seves històries podem percebre que ja al segle VIII aC el corpus mitològic estava molt configurat. 

Els escriptors de l'època clàssica, com els dramaturgs Èsquil, Sòfocles i Eurípides -i també els poetes de l'època hel·lenística-, se serveixen dels mites com a font d'inspiració (Èdip, Hipòlit). Aquestes fonts, doncs, són també útils en l'estudi d'aspectes concrets i en el desenvolupament del mite en si mateix.   

A l'època hel·lenística és quan es desenvolupen les compilacions més importants: Les Argonàutiques d'Apoloni de Rodas o Els catasterismes d'Eratòstenes. 

Els romans van heredar totes aquestes tendències de la tradició grega:
  1. El poema èpic amb un personatge central: Virgili.
  2. El tractament dramàtic d'un personatge determinat: Séneca.
  3. Les mitologies sistemàtiques: Ovidi, Higini, Apolodoro.
  4. Poesia: Properci, Virgili, Càtul
  5. Tractaments propis com la historització de llegendes i mites: Diodoro, Sículo, Lívio o les descripcions erudites com les que va fer Pausànies a Grècia.
  6. Es recreen mites grecs en versió romana (Estaci, Valerio Flaco, Apuleu)
  7. Els escriptors cristians, per tal de demostrar la inutilitat dels ídols pagans, van recollir i transmetre molts episodis mitològics. 
http://chrismielost.blogspot.com.es/2012_05_01_archive.html

MITOLOGIA DE LA MODERNITAT

Tot i que l'objectiu del curs és estudiar la mitologia clàssica, no es pot oblidar que la nostra societat també crea mites, tal com també els destrueix. Com diu J. Cueto (Mitologías de la Modernidad, Salvat, Barcelona, 1982), es pot anomenar mitologies de la modernitat a "una serie de signos, ritos, símbolos, fenómenos, lenguajes, mensajes, manías, expresividades, rupturas, costumbres, tics...que puntean la larga sombra inquieta de la actualidad, lo contemporáneo, el presente, el hoy, nuestro tiempo, el aquí y ahora o como rayos prefiramos denominar lo que acontece delante de nuestros ojos". 

http://es.wikipedia.org/wiki
/Medusa_(mitolog%C3%ADa)


I segueix explicant Cueto que els mites es refereixen als orígens però són fills de les tradicions. D'aquí que es recrein i mutin en altres formes els mites més antics. Els mites són els símbols pels que es mou i viu l'ésser humà i aquest curs pretén conèixer els mites i entendre les societats que els van crear i difondre. Despertaren tal atractiu que la societat occidental els va recuperar al Renaixement i els va recrear en diferents manifestacions artístiques. 




EXERCICIS

En aquesta primera part de curs anomenada Mòdul 1: Conceptes bàsics i fonts de la Mitologia clàssica, trobem 3 exercicis: una primera pràctica per veure l'ús de diferents fonts per al coneixement dels mites d'Aquil·les i Ifigènia; una segona pràctica que s'anomena "Comentari de textos sobre el concepte, la interpretació diacrònica i la repercussió en el món actual" i, per acabar, un test interactiu. 

Veure exercicis de mòdul 1

Veure el mòdul 2: Cosmogonia



diumenge, 29 de desembre del 2013

0. Programa i lectures_Curs de Mitologia i Cultura Occidental

Per a qui vulgui seguir el curs "Pervivencia de la Mitología Clásica en la Cultura Occidental", un MOOC de MiríadaX impartit per la Universitat de Cantabriaaquí aniré desgranant el que vaig aprenent lliurement. El curs és originàriament en espanyol i quan l'he trobat ja era tancat i no hi ha data de reposició. 

Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube. 

Veure el resum del curs.
Veure el mòdul 1: Conceptes bàsics i fonts de la mitologia clàssica  

Saturn devorant els seus fills per Rubens i Goya
http://vesijueblog.blogspot.com.es/2011/09
/saturno-visto-desde-rubens-y-goya.html


El programa general que he trobat a MiríadaX és el següent:

1. La Cosmogonia i el repartiment del món
2. L'origen de l'home
3. Els déus de l'amor
4. Els déus de la mort i els rites mistèrics
5. El cicle d'Hèrcules
6. El cicle Troià
7. El ciclo Tebà
8. Les metamorfosis i els catasterismes






Hera i Prometeu. Ceràmica.
http://www.hellenicaworld.com/
Greece/Mythology/en/Prometheus.html
En veritat, el MOOC és una assignatura optativa universitària relativa a l'àrea d'història antiga. La diferència entre el MOOC i l'assignatura universitària és que el primer, té 8 mòduls i la segona, 10. El número 9 correspondria a "La Mitología romana y los mitos de la Hispania prerromana" i el 10 a "La herencia de la tradición clásica en la literatura y en la música". Fa anys que m'interesso per la mitologia i serà un plaer i un privilegi poder accedir a aquest material. 

Aprofitaré, doncs, el material de l'assignatura d'Història Antiga de la Universitat de Cantabria per anar filant les històries que, en realitat, narren la nostra pròpia història.


PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA DE MITOLOGIA

Seguiré el programa de l'assignatura i no el del MOOC. A cada mòdul li correspon cert material addicional anomenat exercicis que es reparteixen entre un seminari temàtic, una lectura i abstracció de fonts clàssiques que toquen un tema concret i, per acabar, un test interactiu. Copio literal (en espanyol):

Módulo 1. Conceptos básicos y fuentes de la Mitología clásica
1.1 Concepto: Mitología de la antigüedad, mitología de la modernidad
1.2 Mitos, ciclos heroicos, novelas, leyendas etiológicas y cuentos populares
1.3 Fuentes literarias y arqueológicas
Módulo 2. La Cosmogonía
Módulo 3. El reparto del Mundo
3.1. Los dioses olímpicos
3.2 Los dioses del infierno y la descendencia de la noche
Módulo 4. El origen del hombre
4.1 Prometeo y Pandora
4.2 Las cuatro edades
4.3 El diluvio
Módulo 5. Los dioses del amor
5.1 El amor pasional: Afrodita y Eros
5.2 El amor fiel: Hera y Orfeo
5.3 El amor materno: Deméter
5.4 El amor desenfrenado: Dionisos
5.5 Los ritos mistéricos
Módulo 6. Los dioses de la muerte
Módulo 7. Los ciclos
7.1 Hércules
7.2 Los Argonautas
7.3 El ciclo tebano
7.4 El ciclo troyano
Módulo 8. Las metamorfosis y los catasterismos
8.1 La metamorfosis de Aracne
8.2. La metamorfosis de Dafne
8.3 Catasterismos
Módulo 9. La Mitología romana y los mitos de la Hispania prerromana
9.1. El mito del origen de Roma
9.2 El mito de Viriato
Módulo 10. La herencia de la tradición clásica en la literatura y en la música
10.1. La tradición literaria en Roma: el caso de Marcial
10.2. La tradición literaria en el Renacimiento: Juan de Herrera
10.3. La tradición literaria en el Barroco: Quevedo
10.4. La tradición musical

LECTURES 

Copio aquí les lectures que es recomana: 


Lecturas especialmente recomendadas 

- Hesíodo. Teogonía
- Apolodoro. Biblioteca Mitológica
- Ovidio. Metamorfosis. Libro I
- Propercio. Elegía. IV. 1-70
- Virgilio. Libro VI de la Eneida
-Tito Livio. Ab urbe condita. Libro I. Cap. 1-21

Manuales 

- Cueto, J., Mitología de la modernidad, Salvat, Temas Clave nº 97, Barcelona 1982
- García Gual, C., La mitología, Madrid, 1987.
- Gardner, J. F., Mitos Romanos, Madrid, 1995
- Rodríguez Adrados, J. V., Dioses y héroes: mitos clásicos, Salvat "Temas Clave", nº 9, Barcelona 1983.
- Ruiz de Elvira, A., Mitología Clásica, Madrid 1975.
- Vernant, J. P., Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Barcelona 1974.

Otros materiales de consulta (Atlas, diccionarios, bases de datos, material en WWW, etc.) 

Asimov, I., Las palabras y los mitos, Barcelona, 1974.
Bermejo Barrera, J., Mitología y mitos en la Hispania prerromana, Madrid, 1982.
Eliade, M., El mito del eterno retorno, Madrid, 1972.
Falcón Martínez, C. et alii, Diccionario de la mitología clásica, Madrid, 1980.
Fernández de León, G., Grecia y Roma: Dioses, Colección: Mitología y Leyendas, Buenos Aires, 1966
García Gual, C., Mitos, viajes, héroes, Madrid, 1983.
García Masegosa, A., Los amores humanos de Zeus, Vigo, 1998
Grimal, P., Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona-Buenos Aires-México, 1984.
Guarino Ortega, R., La mitología clásica en el arte, Murcia, 2000.
Hernández Lucas, Mª. T., (ed.), Mitología clásica. Teoría y práctica docente, Madrid, 1990.
Iriarte A y Bartolomé J., Los Dioses Olímpicos, Madrid, 2000
Kirk, G. S., La naturaleza de los mitos griegos, Madrid.
Marco Simón, F., Illud tempus. Mito y cosmogonía en el mundo antiguo, Zaragoza, 1988.
Müller, M., Mitología comparada, Barcelona, 1988.
Pérez Rioja, J. A., Diccionario de símbolos y mitos, Madrid, 1988.
Rank, O., El mito del nacimiento del héroe, Barcelona-Buenos Aires, 1981
Santana Henriquez, G., Tradición clásica y literatura española, Las Palmas, 2000

Anar al Mòdul 1: Conceptes bàsics i fonts de la mitologia clàssica